PRESENTACIONS DE LLIBRES, RECITALS DE POEMES I DRAMATITZACIONS 2014

• Presentació del llibre de poemes Llambreig de l'editorial TriA Llibres de Josep Porcar.Hi intervindrà l'autor i Jaume Subirana.
  Horiginal. Ferlandina, 29, Barcelona
  22 de gener de 2014 a les 20.30 
  
   
  
  
  Sessió del cicle Escriptors al Terrat, un recital i col·loqui amb escriptors i escriptores a València. 
  En aquesta ocasió els convidats són Enric Lluch i Joan-Carles Martí.
  Octubre Centre de Cultura Contemporània. Sant Ferran, 12,València.
  Organitza: Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
  Ho patrocina: Institució de les Lletres Catalanes.
  30 de gener de 2014 a les 19:30
  

  
  

  
  

  Acte de presentació del llibre La cobla rebelde de l'editorial Carena.

  De José Luis Ruiz Castillo 

  Sala d'actes del Centre Cívic Can Deu.

  Organitza: Proartcat, fundada per la difusió de l'art poètic.
  18 de març de 2014  les 19.30

  
  
  Presentació del llibre 22 contes a la vora de la independència.
  Llibreria La 2 de Viladrich, Tortosa.
  17 de gener de 2014 a les 19.30
  
   
  
   
  Presentació del llibre Tragí de secrets de Jordi Casanovas.
  Llibreria La Llar del Llibre, Sabadell.
  13 de febrer de 2014 a les 19:30
  
  
  

L'ELIONOR (MIQUEL MARTÍ I POL)

L’Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: "sí, senyor" i "bones tardes".
La gent se l’estimava,
l'Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l’escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l’opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l’Elionor no hauria
pas sabut dir d’on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: "sí, senyor"" i "bones tardes".

Poema extret d'Obra poètica. 

Miquel Martí i Pol va nèixer a Roda de Ter al 1929 i va morir a Osona al 2003.
És un dels escriptors catalans més destacats del segle XX que escriu prosa i fa traduccions. La seva obra és una de les més autobiogràfiques, ja que les seves obres parlen bàsicament de la seva malaltia, perquè considera que va tenir un gran impacte durant la seva vida.
Actualment és un dels més llegits i reconeguts mundialment. La seva obra és una de les més extenses i al llarg de la seva vida, va guanyar molts premis literaris, com el Premi d’honor de les lletres catalanes.

Martí i Pol ens resumeix la vida de l’Eionor des de l'adolescència fins a la maduresa. Tenia catorze anys quan va posar-se a treballar escombrant una fàbrica, i això li va marcar. Era encantadora i tendre, però la seva alegria va anar desapareixent a mesura que es passava més i més dies tancada a la fàbrica. Les altres dones deien que això se li passaria si es casava i tenia fills. Elionor reflecteix el paper de les dones durant aquella època.

Com a bona treballadora obeïa les indicacions del seu amo i era estimada per tothom, els quals saludava totes les tardes. Mentre escombrava, solia cantar, però tot i això, tenia un sentiment de tristesa i sensació de solitud que li provocaven ganes de plorar.

http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=145&titol=890 

VINYES VERDES VORA EL MAR (JOSEP MARIA DE SAGARRA)

Vinyes verdes vora el mar,
ara que el vent no remuga,
us feu més verdes i encar
teniu la fulla poruga,
vinyes verdes vora el mar.

Vinyes verdes del coster,
sou més fines que la userda.
Verd vora el blau mariner,
vinyes amb la fruita verda,
vinyes verdes del coster.

Vinyes verdes, dolç repòs,
vora la vela que passa;
cap al mar vincleu el cos
sense decantar-vos massa,
vinyes verdes, dolç repòs.

Vinyes verdes, soledat
del verd en l'hora calenta.
Raïm i cep retallat
damunt la terra lluenta;
vinyes verdes, soledat.

Vinyes que dieu adéu
al llagut i a la gavina,
i al fi serrellet de neu
que ara neix i que ara fina...

Vinyes que dieu adéu!

Vinyes verdes del meu cor...

pàmpol d'or,
aigua, penyal i basarda.

Dins del cep s'adorm la tarda,
raïm negre,

Vinyes verdes del meu cor...

Vinyes verdes vora el mar,
verdes a punta de dia,
verd suau cap al tard...

Feu-nos sempre companyia,
vinyes verdes vora el mar!

Poema extret de Cançons de rem i de vela. 

Josep Maria de Sagarra va nèixer a Barcelona el 1894 i va morir a la mateixa ciutat el 1961. Provenia d'una família catalana noble. De jove ja volia ser escriptor Essent molt jove ja va descobrir que volia ser escriptor, i amb 18 anys va guanyar un premi als Jocs Florals. També es va dedicar al periodisme, a la traducció, a la literatura, al teatre i a la poesia i va col·laborar amb la premsa. Gran part de la seva poesia s'inspirava en antigues llegendes i en cançons populars, cosa que el va fer molt conegut.

En el paisatge que descriu es transmet les ganes de viure, l'optimisme i la bellesa. Les vinyes de les quals es parla les podem situar a la Costa Brava.

El vocabulari que s'utilitza és molt descriptiu i ric en adjectius. 

Se centra en la descripció del paisatge, tot el poema és com un quadre. Per aquest motiu, utilitza una gran gama de colors: el verd (vinyes) és el protagonista, i després també apareix el blau (mar). La natura és estable i harmònica, i el color verd accentua la seva joventut. 

http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=199&titol=1319

CANÇÓ DE LA MORT A L'ALBA (SALVADOR ESPRIU)

Petita barca
damunt la mar
corre fortuna
llevantejant.

Quan esdevinguis
riu de negat,
per on sabries
passar-lo a gual?

Pres que fugia
del lent esguard
en cap sagrera
no té descans.

Marquen vedrunes
la pobretat
d'aquest meu somni
de pluja al camp.

Si para l'alta
mola, podràs
fixa sotana,
potser rodar?

Record de sàndal,
tan vellutat.
Oh, l'allunyada
neu d'unes mans!

Des de l'espera
de desvetllat
en més temença
d'hora foscant,
dama de l'alba
em ve a cercar.

Poema extret d'Obres completes.

Salvador Espriu fou un poeta, dramaturg i novel·lista que va néixer a Santa Coloma de Farners el 10 de juliol de 1913 i que va morir el 22 de ferbrer de 1985 a Barcelona. 
La producció literària d'Espriu és extensa, però cal destacar els llibres de poemes El cementiri de Sinera, El caminant i el mur i La pell de brau, probablement la seva obra més coneguda, en què desenvolupa la visió de la problemàtica històrica, moral i social d'Espanya. Al llarg de la seva obra poètica, d'estil modernista, Espriu desenvolupa un món propi, identificat amb "Sinera", que és el nom d'Arenys llegit al revés. 
Les musicacions de poemes seus fetes per Raimon han contribuït molt a difondre la seva obra.
http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=86&titol=581
  
Quan la barca s’hi fa a la mar, i arriba un temporal, s’intenta resguardar però no troba enlloc. Això és un somni que li recorda a una antiga amada que no pot oblidar i que recorda a l'alba.

ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR (J. V. FOIX)

És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample girasol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era,
Em vesteixo d’home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d’una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
–O la lluna que s’afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina.

Poema extret d'On he deixat les claus...

Josep Vicenç Foix i Mas, conegut com a J.V. Foix fou un poeta, periodista i assagista català, un dels més destacats de les avantguardes literàries catalanes. 

Va néixer el 28 de gener de 1893 a Barcelona (Sarrià) i va morir el 29 de gener de 1987 a Barcelona.

Ell mateix es defineix com "un investigador de la poesia". Comença a publicar abans de la guerra civil espanyola, però el reconeixement com a poeta de gran qualitat no li arribarà fins ben entrada la dècada dels cinquanta. Incorpora al seu bagatge cultural tant la poesia trobadoresca i medieval italiana, com el surrealisme i el futurisme. Publica també llibres de prosa poètica com Gertrudis (1927) i KRTU (1932), fortament influïts pel surrealisme. La guerra civil espanyola i el franquisme estronquen el seu treball periodístic. D'entre la seva obra poètica, destaquen el llibre de sonets Sol, i de dol (1947), On he deixat les claus (1953) i Desa aquests llibres al calaix de baix (1964). L'any 1973 li és concedit el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Aquesta obra és un model clar d’obra surrealista. Les descripcions d’aquest poema produeixen un efecte plàstic per la seva capacitat d’evocació de colors i formes.

Per la data de l’escriptura, a finals de la guerra civil, sembla que el “monstre que no dic” es podria referir als qui han ocupat la terra, “planto la meva bandera” és un signe polític. És un somni d’una esperança de llibertat que no morirà. 

Aquest poema també relata les il·lusions dels somnis, quan diu “és quan dormo que hi veig clar”. Aquest poema també el pots relacionar amb temes sobre la identitat d’una nació.

 http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=92&titol=642

TOT L'ENYOR DE DEMÀ (JOAN SALVAT-PAPASSEIT)

Ara que estic al llit
malalt,
estic força content.
- Demà m'aixecaré potser,
i heus aquí el que m'espera:
Unes places lluentes de claror,
i unes tanques amb flors
sota el sol,
sota la lluna al vespre;
i la noia que porta la llet
que té un capet lleuger
i duu un davantalet
amb unes vores fetes de puntes de coixí,
i una rialla fresca.
I encara aquell vailet que cridarà el diari,
i qui puja els tramvies
i els baixa,
tot corrent.
I el carter,
que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa
perquè no sé el secret
de les altres que porta.
I també l'aeroplà
que em fa aixecar el cap
el mateix que em cridés una veu d'un terrat.
I les dones del barri,
matineres,
qui travessen depressa en direcció al mercat
amb sengles cistells grocs,
i retornen
que sobreïxen les cols,
i a vegades la carn,
i d'un altre cireres vermelles.
I després l'adroguer,
qui treu la torradora del cafè
i comença a rodar la maneta,
i qui crida les noies
i els diu: - Ja ho té tot?
I les noies somriuen,
amb un somriure clar,
que és el biaume que surt de l'esfera que ell volta.
I tota la quitxalla del veïnat
qui mourà tanta fressa perquè serà dijous,
i no anirà a l'escola.
I els cavalls assenyats,
i els carreters dormits
sota la vela amb punxa,
que dansa en el seguit de les roderes.
I el vi que tants dies no he begut.
I el pa,
posat a taula.
I l'escudella rossa,
fumejant.
I vosaltres amics,
perquè em vindreu a veure
i ens mirarem feliços.
Tot això bé m'espera,
si m'aixeco,
demà.
Si no em puc aixecar,
mai més,
heu's-aquí el que m'espera:
- Vosaltres restareu,
per veure el bo que és tot:
i la Vida
i la Mort.

Poema extret de L'irradiador del port i les gavines. 

Joan Salvat i Papasseit va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Es considera el millor avanguardista català.

Va tenir una extensa activitat com a redactor d'artiicles de crítica social i va ser simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època.

Va néixer el 16 de maig de 1894 a Barcelona i va morir el 7 d’agost de 1924 a Barcelona d'una tuberculosi.
Llibres: L'irradiador del port i les gavines, Poesia i prosa: obra completa, Poemes de mar.
  
En aquest poema es reflecteix la fortalesa mental de l'autor envers una malaltia que li provocarà una mort propera. És molt optimista envers tot el que l'envolta, i tot allò que per la gent seria insignificant, ell ho valora amb un entusiasme que l'enforteix davant la mort.
Podem apreciar que les coses més insignificants de la vida són aquelles que et

fan sentir realitzades moralment. Papasseit utilitza el Carpe Diem, que consisteix en viure el moment i aprofitar el present.
El poeta intenta no pensar en les coses dolentes que ha viscut durant el transcurs de la vida i pensa en les activitats rutinàries amb les que viu.

Recomanacions de llibres de poemes

BATEC DE PARAULES

Joana Raspall

El cep i la nansa edicions

Aquest volum recull la poesia lírica de Joana Raspall i integra cinc llibres publicats i cent noranta-un poemes inèdits. Apareix en el marc de l'any de celebració del centenari del seu naixement.

TOT ÉS POSSIBLE

Miquel Martí i Pol

Ara llibres 

Aquell llibre recull versos, paraules i pensaments sobre un dels grans temes de l’obra del poeta català: l’esperança.

ELS FRUITS SABOROSOS

Josep Carner

Educació 62

En aquest recull Carner explicita alguns dels elements que caracteritzaran els postulats del Noucentisme: una certa Grècia ideal com a model d’una estètica entre el classicisme i el popularisme mediterrani.

LA VACA CEGA I ALTRES POEMES

Joan Maragall

Baula

Aquest àlbum il·lustrat ens acosta a un món on vida i poesia es fonen. És un recull de poemes de Joan Maragall propers als lectors de diverses generacions.

ON HE DEIXAT LES CLAUS...

J. V. Foix

Quaderns Crema

Aquest llibre recull un conjunt de poemes que permeten redescobrir el ritme i la capacitat de jugar amb les paraules de l'autor.