Petita barca
damunt la mar
corre fortuna
llevantejant.
Quan esdevinguis
riu de negat,
per on sabries
passar-lo a gual?
Pres que fugia
del lent esguard
en cap sagrera
no té descans.
Marquen vedrunes
la pobretat
d'aquest meu somni
de pluja al camp.
Si para l'alta
mola, podràs
fixa sotana,
potser rodar?
Record de sàndal,
tan vellutat.
Oh, l'allunyada
neu d'unes mans!
Des de l'espera
de desvetllat
en més temença
d'hora foscant,
dama de l'alba
em ve a cercar.
Poema extret d'Obres completes.
Salvador Espriu fou un poeta, dramaturg i novel·lista que va néixer a Santa Coloma de Farners el 10 de juliol de 1913 i que va morir el 22 de ferbrer de 1985 a Barcelona.
La producció literària d'Espriu és extensa, però cal destacar els llibres de poemes El cementiri de Sinera, El caminant i el mur i La pell de brau, probablement la seva obra més coneguda, en què desenvolupa la visió de
la problemàtica històrica, moral i social d'Espanya. Al llarg de la seva
obra poètica, d'estil modernista, Espriu desenvolupa un món propi,
identificat amb "Sinera", que és el nom d'Arenys llegit al revés.
Les musicacions de poemes seus fetes per Raimon han contribuït molt a difondre la seva obra.
http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=86&titol=581
Quan
la barca s’hi fa a la mar, i arriba un temporal, s’intenta resguardar
però no troba enlloc. Això és un somni que li recorda a una antiga amada
que no pot oblidar i que recorda a l'alba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada