TOT L'ENYOR DE DEMÀ (JOAN SALVAT-PAPASSEIT)

Ara que estic al llit
malalt,
estic força content.
- Demà m'aixecaré potser,
i heus aquí el que m'espera:
Unes places lluentes de claror,
i unes tanques amb flors
sota el sol,
sota la lluna al vespre;
i la noia que porta la llet
que té un capet lleuger
i duu un davantalet
amb unes vores fetes de puntes de coixí,
i una rialla fresca.
I encara aquell vailet que cridarà el diari,
i qui puja els tramvies
i els baixa,
tot corrent.
I el carter,
que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa
perquè no sé el secret
de les altres que porta.
I també l'aeroplà
que em fa aixecar el cap
el mateix que em cridés una veu d'un terrat.
I les dones del barri,
matineres,
qui travessen depressa en direcció al mercat
amb sengles cistells grocs,
i retornen
que sobreïxen les cols,
i a vegades la carn,
i d'un altre cireres vermelles.
I després l'adroguer,
qui treu la torradora del cafè
i comença a rodar la maneta,
i qui crida les noies
i els diu: - Ja ho té tot?
I les noies somriuen,
amb un somriure clar,
que és el biaume que surt de l'esfera que ell volta.
I tota la quitxalla del veïnat
qui mourà tanta fressa perquè serà dijous,
i no anirà a l'escola.
I els cavalls assenyats,
i els carreters dormits
sota la vela amb punxa,
que dansa en el seguit de les roderes.
I el vi que tants dies no he begut.
I el pa,
posat a taula.
I l'escudella rossa,
fumejant.
I vosaltres amics,
perquè em vindreu a veure
i ens mirarem feliços.
Tot això bé m'espera,
si m'aixeco,
demà.
Si no em puc aixecar,
mai més,
heu's-aquí el que m'espera:
- Vosaltres restareu,
per veure el bo que és tot:
i la Vida
i la Mort.

Poema extret de L'irradiador del port i les gavines. 

Joan Salvat i Papasseit va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Es considera el millor avanguardista català.

Va tenir una extensa activitat com a redactor d'artiicles de crítica social i va ser simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època.

Va néixer el 16 de maig de 1894 a Barcelona i va morir el 7 d’agost de 1924 a Barcelona d'una tuberculosi.
Llibres: L'irradiador del port i les gavines, Poesia i prosa: obra completa, Poemes de mar.
  
En aquest poema es reflecteix la fortalesa mental de l'autor envers una malaltia que li provocarà una mort propera. És molt optimista envers tot el que l'envolta, i tot allò que per la gent seria insignificant, ell ho valora amb un entusiasme que l'enforteix davant la mort.
Podem apreciar que les coses més insignificants de la vida són aquelles que et

fan sentir realitzades moralment. Papasseit utilitza el Carpe Diem, que consisteix en viure el moment i aprofitar el present.
El poeta intenta no pensar en les coses dolentes que ha viscut durant el transcurs de la vida i pensa en les activitats rutinàries amb les que viu.