L'ELIONOR (MIQUEL MARTÍ I POL)

L’Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: "sí, senyor" i "bones tardes".
La gent se l’estimava,
l'Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l’escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l’opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l’Elionor no hauria
pas sabut dir d’on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: "sí, senyor"" i "bones tardes".

Poema extret d'Obra poètica. 

Miquel Martí i Pol va nèixer a Roda de Ter al 1929 i va morir a Osona al 2003.
És un dels escriptors catalans més destacats del segle XX que escriu prosa i fa traduccions. La seva obra és una de les més autobiogràfiques, ja que les seves obres parlen bàsicament de la seva malaltia, perquè considera que va tenir un gran impacte durant la seva vida.
Actualment és un dels més llegits i reconeguts mundialment. La seva obra és una de les més extenses i al llarg de la seva vida, va guanyar molts premis literaris, com el Premi d’honor de les lletres catalanes.

Martí i Pol ens resumeix la vida de l’Eionor des de l'adolescència fins a la maduresa. Tenia catorze anys quan va posar-se a treballar escombrant una fàbrica, i això li va marcar. Era encantadora i tendre, però la seva alegria va anar desapareixent a mesura que es passava més i més dies tancada a la fàbrica. Les altres dones deien que això se li passaria si es casava i tenia fills. Elionor reflecteix el paper de les dones durant aquella època.

Com a bona treballadora obeïa les indicacions del seu amo i era estimada per tothom, els quals saludava totes les tardes. Mentre escombrava, solia cantar, però tot i això, tenia un sentiment de tristesa i sensació de solitud que li provocaven ganes de plorar.

http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=145&titol=890